Un taller ensenya recursos psicològics per no haver de canviar de llengua davant d’un no catalanoparlant
País Valencià. Un grup de joves de la Plataforma d’Estudiants per la Llengua entren en un bar i, en ser atesos en castellà pel cambrer, canvien automàticament de llengua. Aquesta actitud, inconscient però molt habitual en els catalanoparlants, va fer reflexionar el professor de psicologia de la Universitat de València Ferran Suay. Ell va ser testimoni d’aquest fet i va adonar-se que tenir consciència lingüística, si bé és necessari, no és suficient per mantenir la llengua pròpia, com en el cas d’aquests nois.
A partir d’aquí va plantejar-se què es podia fer des de la psicologia per solucionar una conducta que reprodueixen gran part dels catalanoparlants, amb més o menys consciència lingüística. Així van sorgir els tallers de l’espai lingüístic personal, una iniciativa innovadora que s’ha dut a terme en set ocasions al País Valencià i que aquest cap de setmana ha arribat per segon cop al Principat. Sabadell ha acollit un dels tallers, convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) i Òmnium Cultural.
L’objectiu és facilitar recursos psicològics per no canviar automàticament al castellà davant d’un no catalanoparlant, encara que aquest entengui el català, i minimitzar les conseqüències desagradables d’afrontar una situació de conflicte lingüístic. «És un entrenament conductual d’habilitats per superar dèficits sociolingüístics», explica Suay. Primer cal conèixer com s’aprèn la submissió lingüística, els condicionants psicològics que fan que «inconscientment o per suposada cortesia» cedim a la llengua de l’interlocutor.
«És la màxima expressió de la baixa autoestima de la comunitat catalanoparlant». Un dels perjudicis és l’educació, el que hem vist fer als pares, al nostre entorn o a la televisió, quan un presentador es passa al castellà en entrevistar una persona que no parla però sí que entèn el català. La submissió també s’aprèn per condicionament, quan hi ha un càstig directe o creiem que pot comportar un perjudici, com en una entrevista de feina.
Encara que hi ha una conducta instrumental quan es canvia de llengua per interès, normalment es fa sense una necessitat objectiva. I fa que la persona se senti malament quan se sotmet a la pressió de la llengua dominant, però que també experimenti malestar si continua parlant català. En molts casos es generen mecanismes de defensa autojustificatoris, que no són més que un reflex «d’autoodi i de rebuig a les característiques pròpies».
La finalitat del taller és donar recursos (cognitius, de comunicació, de control emocional) per no entrar en enfrontaments agressius i resoldre la situació sense canviar de llengua i sentir-se malament. «L’objectiu és entendre’s, el conflicte arriba quan una persona vol imposar a l’altre que parli la seva llengua», comenta Suay.
El taller potencia els recursos psicològics que les persones tenen i utilitzen en altres situacions. A través de vivències simulades s’explica com modificar l’actitud habitual i mantenir la llengua pròpia. Quan algú que t’està atenent et diu «hábleme en cristiano» o » en castellano nos entenderemos», tot i que ell entengui el català, ho fa «des de la prepotència». I per això Suay recomana evitar la confrontació i optar per frases com «puc parlar amb algú que tingui més competència lingüística?» o tractar-lo «com si fos un xiquet i indicar-li les coses per gestos». Els resultats del taller són «instantanis» i sobretot tenen un efecte «expansiu i multiplicador», i creen models de conducta, «que és el que precisament fa falta».
